JUDICI. Montse Amat

Creia, sincerament,
que l’aigua corria per totes bandes,
que no hi havia terra erma
ni branques, ni entrebancs
que no ofeguessin una rierada.
I em creia resolta per saltar
des de l’ampit de les paraules
sobre un coixí inflable amortidor.
Perquè tinc molles als peus
que m’empenyen més a munt si caic a terra
i m’he acostumat a escriure
a les pujades i les baixades
i n’he après tres o quatre coses.
Ahir,
mentre tornava el desori i el record i el mal i la incongruència,
em regalava vi bo i pernil del car
per fer baixar el nus de la gola.
Deu ser això conviure amb mi:
maleir-me de tant en tant,
suportar-me,
pelar la pell fina i sensible del meu fruit,
ser atleta malgrat odiar els esports,
condimentar els sopars amb sal de llàgrimes i suors
i després brindar,
amb un Penedès,
amb la copa alçada a tocar de la barbeta,

                                                             aquesta barbeta!)
                                                       ben amunt

                                    (Així,
que tot i així estic aquí, coneixent-me,
rescatant-me, caminant…

No hi ha major celebració
que estar amb un mateix
i poder mirar-se als ulls sense fer-se por.

Más de Montse en su blog: www.montseamat.wordpress.com

AL(LI)TERACIÓ. Montse García I Amat

Viatjo
a
peu per pressa.

Per pintar
petits prats postrats
per
SOBRE
pistes polifacètiques.
Pregunto per preguntar.
Per pidolar propostes poètiques,
pinzells pulcres pendents
DEL DIBUIX.

Puc passar
per poca
per petita
passar
per puça
per peça
per pinça
per MICA.

PER ROCA.

Perquè per podrir pòtols perduts, per pessigar pors polars, per perseguir polaroids
pastifejades, per profetitzar plausibles presents, per pasteuritzar pomes RO-DONES, per
puntejar plaers polièdrics, per pentinar possibles porcs,per parlar per parlar, pol•linitzar,
per pixar,per pastar, purgar, perviure

Per perdre….

Viatjo a
peu per pressa.

www.montseamat.blogspot.com